In memoriam Julio Antonio Senador Gómez-Alba Ruiz (1945-2012)

Gallemí, J. 

DOI: https://doi.org/10.32800/tmgb.2013.19.0005

Resum

No és fàcil parlar en passat d’aquells amb qui has compartit hores de feina, projectes professionals i personals, moments agradables i també moments tensos, però també –i molt especialment– il·lusions i intimitats.
I aquest és el cas del nostre company Julio Gómez-Alba, que ens deixà el 28 de desembre de 2012, dos anys després de la seva jubilació oficial i només uns quants mesos després d’abandonar definitivament el seu despatx de la Sala de Paleontologia del Museu Martorell. Marxà en acabar d’assessorar el muntatge definitiu de l’àmbit de Paleontologia del nucli de l’exposició permanent “Planeta Vida” i la seva introducció –“La biografia de la Terra”–, a la nova seu expositiva del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (Museu Blau) a la zona Fòrum.
Li hem volgut adreçar aquest record des del mateix lloc en què dedicà bona part de les seves hores de feina, en els gairebé darrers 20 anys de la seva vida laboral, la revista Treballs del Museu de Geologia de Barcelonade la qual fou Secretari de Redacció des de la seva fundació el 1989 fins al 2008. No només n’exercí aquest càrrec sinó que hi publicà un grapat d’articles essencialment relacionats amb el seu camp de recerca, la història de les Ciències Naturals a Catalunya, i una versió adaptada de la seva tesi doctoral. Havent pogut publicar en altres revistes de més anomenada, fou Treballs la seva aposta personal, una llavor que ha donat com a fruit la consolidació d’una línia de publicació d’articles d’història de les ciències en aquesta revista com ho demostren els tres darrers volums publicats.
D’en Julio Gómez-Alba, posseïdor d’una cultura vastíssima en diversos àmbits com la història, la geografia, l’art i l’etnografia, però també dotat d’altres capacitats que havia après i practicat des de molt jove com ara la literatura o la música, recordarem les seves sàvies explicacions professionals efectuades amb tota naturalitat, les cançons taral·lejades en el silenci del seu despatx, la riquesa i el control de la seva llengua materna castellana i un ampli anecdotari personal; tot ben ancorat en la fina ironia, l’humor i una tendra picardia de la qual no se’n salvava ningú, ni ell mateix.
Voldríem que el contingut d’aquestes pàgines, tot i limitar-se als aspectes professionals i científics d’una persona polifacètica com ell, fos un petit homenatge a tot el què vam aprendre, a tot el què vam compartir i a tot el què vam estimar d’en Julio Antonio Senador Gómez-Alba Ruiz, el nostre “Julio” a seques. Mentre expressem el nostre sentit condol a la seva família i amics, els qui compartírem part de la nostra vida amb ell, sabem del cert que mantindrem viu el seu record.
A las aladas almas de las rosas,
del almendro de nata te requiero,
que tenemos que hablar de muchas cosas,
compañero del alma, compañero.

Elegía – Miguel Hernández
10 de gener de 1936 (El rayo que no cesa)

Descarregar: PDF |
Cita
Compartir a: |

Índex de Volum 19 (2013)

Cercar